Espero q sigui una broma de mal gust, o una ironia mal feta. Si no...

Feu clic en aquest enllaç

Molts clubs consideren els seus equips femenins com a equips BASE, nom que es dóna a tots els equips els jugadors dels quals han de pagar una matrícula per jugar anualment (i així compensar els sous mensuals de jugadors del primer equip masculí que moltes vegades no són més que regionals...). És una total contradicció si tenim en compte que hi ha noies que superen de llarg els 20 anys. Només volen els diners per recaudar diners de matrícules per part de noies que tan sols volen practicar l'esport que els agrada. Així anem, unEs que paguen perquè cobrin els altres.

Mentre la Federació catalana publica moltes notícies que asseguren el gran eforç que s'està fent per promocionar l'esport femení, el problema ve de sotarrel, dels propis clubs esportius. I mira que per solucionar les coses sempre s'ha dit que s'ha de treballar des de sota, des dels inicis. Mentre hi hagi noies que, per jugar, hagin de pagar 400 euros a l'any, no podrem començar a parlar d'igualtat de condicions.

Tant de bo algun dia no haguem de celebrar el dia de la dona treballadora. Tant de bo algun dia no haguem de reclamar les mateixes condicions. Aquell dia, aquell dia potser tancaré el blog.

Salutacions!

Núria

Aviat penjaré un treball d'investigació sobre el tractament dels esports i la dona als mitjans de comunicació. Es tracta d'un estudi exhaustiu d'anàlisi del diari català AVUI i el seu tractament a la dona en els Jocs Olímpics de Sydney. Espero que sigui del vostre interès.